enverí

Potser volíeu: enveri

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əm.bəˈɾi/, balear /əɱ.vəˈɾi/
Occidental:	nord-occidental /em.beˈɾi/
	valencià /eɱ.veˈɾi/, /em.beˈɾi/

• Rimes: -i

Verb

enverí

1. (literari) primera persona del singular (jo) del passat simple de enverar

Miscel·lània

• Síl·labes: en·ve·rí (3)
• Anagrames: enervi, enerví, rieven, veneri, venerí, verine