enfastige

Català

Verb

enfastige

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de enfastijar
2. (occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb enfastijar
3. (occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb enfastijar
4. (occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb enfastijar

Variants

• [1] enfastijo, enfastigi
• [2] enfastigi
• [3] enfastigi
• [4] enfastigi

Miscel·lània

• Síl·labes: en·fas·ti·ge (4)