enduga

Català

Verb

enduga

1. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb endur-se
2. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb endur-se
3. (occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb endur-se

Variants

• [1] endugui
• [2] endugui, endugo
• [3] endugui

Miscel·lània

• Síl·labes: en·du·ga (3)
• Heterograma de 6 lletres (adegnu)