encomi

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əŋˈkɔ.mi/, occidental /eŋˈkɔ.mi/
• Rimes: -ɔmi
• Etimologia: Del grec antic ἐγκώμιον ‎(enkṓmion), segle XIX.

Nom

encomi m. ‎(plural encomis)

1. Alabança, elogi, lloança, panegíric, preconització.

Traduccions

Traduccions

• Castellà: encomio ^(es)
• Francès: éloge ^(fr), louange ^(fr)
• Italià: lode ^(it), encomio ^(it)
• Llatí: præconium ^(la), elogium ^(la), commendatio ^(la)

Miscel·lània

• Síl·labes: en·co·mi (3)
• Heterograma de 6 lletres (ceimno)
• Anagrama: incoem

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom I, Barcelona, 1864.

Italià

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /eŋˈkɔː.mi/

Nom

encomi m. pl.

1. forma plural de encomio