panegíric

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/pə.nəˈʒi.ɾik/
Occidental:	nord-occidental /pa.neˈʒi.ɾik/, valencià /pa.neˈd͡ʒi.ɾik/

• Etimologia: Del llatí panegiricus, aquest del grec antic πανηγυρικός ‎(panēgyrikós), format per πᾰν- ‎(pan-, «tots») i ἀγορά ‎(agorá, «lloc de trobada, assemblea»), segle XVII.

Nom

panegíric m. ‎(plural panegírics)

1. Oració retòrica en alabança d'algú.
2. lloança

Variants

• (arcaismes) panegirich, panegírich

Traduccions

Oració retòrica

• Anglès: panegyric ^(en)
• Castellà: panegírico ^(es)
• Francès: panégyrique ^(fr)
• Gallec: panexírico ^(gl)
• Italià: panegirico ^(it)
• Llatí: panegiricus ^(la)
• Portuguès: panegírico ^(pt)

Lloança

• Castellà: panegírico ^(es)
• Gallec: panexírico ^(gl)
• Llatí: panegyris ^(la), encomium ^(la)
• Portuguès: panegírico ^(pt)

Adjectiu

panegíric m. ‎(femení panegírica, plural masculí panegírics, plural femení panegíriques)

1. Pertanyent a l'oració homònima.

Traduccions

Pertanyent a l'oració retòrica

• Castellà: panegírico ^(es) m.
• Gallec: panexírico ^(gl)
• Llatí: panegiricus ^(la)
• Portuguès: panegírico ^(pt)

Miscel·lània

• Síl·labes: pa·ne·gí·ric (4)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.
• FIGUERA, Pere Antoni. Diccionari Mallorquí-Castellà, Palma, 1840.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot