empadronares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əm.pə.ðɾuˈna.ɾəs/
	balear /əm.pə.ðɾoˈna.ɾəs/, /əm.pə.ðɾuˈna.ɾəs/
Occidental:	/em.pa.ðɾoˈna.ɾes/

• Rimes: -aɾes

Verb

empadronares

1. (literari) segona persona del singular (tu) del passat simple de empadronar
2. (valencià) segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb empadronar

Variants

• [2] empadronessis, empadronesses, empadronassis, empadronasses

Miscel·lània

• Síl·labes: em·pa·dro·na·res (5)
• Anagrama: empadronar-se