emmalaltiren

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əm.mə.ɫəɫˈti.ɾən/, occidental /em.ma.ɫaɫˈti.ɾen/
• Rimes: -iɾen

Verb

emmalaltiren

1. (literari) tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del passat simple de emmalaltir
2. (valencià) tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb emmalaltir

Variants

• [2] emmalaltissin, emmalaltissen

Miscel·lània

• Síl·labes: em·ma·lal·ti·ren (5)
• Anagrama: llamentaríem

Català antic

Verb

emmalaltiren

1. tercera persona plural (éls, eyls, ells) del passat de emmalaltir
2. tercera persona plural (éls, eyls, ells) de l'imperfet de subjuntiu de emmalaltir

Variants

• [2] emmalaltissen