eixida

Català

• Pronúncia: cent. /əˈʃi.ðə/, val. /ejˈʃi.ða/
• Etimologia: Del llatí exeo (eixir).

Nota: especialment usat en els dialectes valencians.

Nom

Accepcions

ei·xi·da f

singular	eixida
plural	eixides

1. Acció d'eixir.
2. En els dialectes del català oriental central (barceloní), sortida no principal vers un pati, jardí, etc. (per exemple, vam seure a l'eixida fins el captard).
3. Despatx, venda.
4. La part per on s'ix.
5. Passeig al camp.
6. Pretext, recurs.
7. Ocurrència viva i sobtada.
8. Acció i expressió aspra i sensible del geni natural d'algú, especialment de qui no s'esperava.
9. L'escomesa que fa alguna partida de tropa d'una plaça assetjada.
10. Marxa de la tropa.
11. Medi o raó amb que es venç algun argument, dificultat o perill.
12. Fi o terminació d'algun negoci.
13. Document que dóna el zelador per a mudar d'habitació, i per extensió, qualsevol document que acredita o autoritza la sortida d'algun lloc.
14. Celobert.
15. Galeria.
16. Donar eixida: despatxar aviat algun negoci.

Traduccions

    Acció d'eixir

Anglès: exit (en) Castellà: salida (es)

Llatí: exitus (la), egressio (la)

    Despatx, venda

Castellà: salida (es), despacho (es)

Llatí: venditio (la)

    La part per on s'ix

Anglès: exit (en) Castellà: salida (es)

Llatí: exitus (la), egressus (la)

    Passeig al camp

Castellà: salida (es)

Llatí: suburbanum deambulatum (la)

    Pretext, recurs

Castellà: salida (es), escapatoria (es), efugio (es)

Llatí: perfugium (la)

    Ocurrència viva i repentina

Castellà: arranque (es)

Llatí: acute dictum (la), factum

    Acció i expressió del geni

Castellà: vuelta (es)

Llatí: indolis conversio (la)

    Escomesa de la tropa

Castellà: salida (es), surtida (es), erupción (es)

Llatí: militium eruptio (la), agressio (la)

    Marxa de la tropa

Castellà: salida (es)

Llatí: profectio (la) itineris

    Medi amb què es venç un argument

Castellà: salida (es)

Llatí: effugium (la) exitus

    Fi d'un negoci

Castellà: salida (es)

Llatí: eventus (la) exitus

    Document de sortida

Castellà: salida (es)

Llatí: census (la)

    Donar eixida

Castellà: dar expediente, o salida, o vado

Llatí: conficio (la)

Forma verbal

ei·xi·da (infinitiu: eixir)

1. Participi femení singular del verb eixir..

Referències

• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom I, Barcelona, 1864.
• Per a més informació vegeu l'entrada al DIEC© sobre eixida
• Per a més informació vegeu l'entrada al Gran Diccionari de la Llengua Catalana © sobre eixida