dubte

De Viccionari


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /ˈdup.tə/, occidental /ˈdup.te/
  • Etimologia: Deverbal de dubtar, segle XIV.

Nom[modifica]

dubte m. ‎(plural dubtes)

  1. Estat d’indecisió sense decantar-se per cap de les opcions.

Derivats[modifica]

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

dubte

  1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de dubtar
  2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb dubtar
  3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb dubtar
  4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb dubtar

Variants[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: dub·te (2)
  • Anagrama: debut

Vegeu també[modifica]