- Pronúncia(i): /diˈsfaː.re/
- Etimologia: Del prefix dis- i fare.
disfare trans. (pronominal disfarsi)
- desfer
Era nervoso, sedeva sulla punta della sedia, convulsamente, faceva e disfaceva un nodo con il fazzoletto.- Estava nerviós, s'assegué a la vora de la cadira i, convulsament, feia i desfeia un nus amb el mocador.
- desfer, desanimar
La neve è disfatta dal Sole, ed io per la memoria di Laura mi disfaccio in lagrime.- La neu és fosa pel sol i jo, pensant en Laura em desfaig en llàgrimes.
Tercera conjugació tema i, infinitiu irregular, auxiliar avere
Formes no personals
|
present
|
passat
|
infinitiu
|
disfare
|
avere disfatto
|
gerundi
|
disfacendo
|
avendo disfatto
|
participi
|
disfacente
|
disfatto
|
Formes personals
|
singular
|
plural
|
primera
|
segona
|
tercera
|
primera
|
segona
|
tercera
|
indicatiu
|
io
|
tu
|
lui/lei, esso/essa
|
noi
|
voi
|
loro, essi/esse
|
present
|
disfaccio, disfò, disfo
|
disfai
|
disfà, disfa
|
disfacciamo
|
disfate
|
disfanno, disfano
|
imperfet
|
disfacevo
|
disfacevi
|
disfaceva
|
disfacevamo
|
disfacevate
|
disfacevano
|
passat
|
disfeci
|
disfacesti
|
disfece
|
disfacemmo
|
disfaceste
|
disfecero
|
futur
|
disfarò
|
disfarai
|
disfarà
|
disfaremo
|
disfarete
|
disfaranno
|
condicional
|
disfarei
|
disfaresti
|
disfarebbe
|
disfaremmo
|
disfareste
|
disfarebbero
|
subjuntiu
|
che io
|
che tu
|
che lui/che lei, che esso/che essa
|
che noi
|
che voi
|
che loro, che essi/che esse
|
present
|
disfaccia, disfi
|
disfaccia, disfi
|
disfaccia, disfi
|
disfacciamo
|
disfacciate
|
disfacciano, disfino
|
imperfet
|
disfacessi
|
disfacessi
|
disfacesse
|
disfacessimo
|
disfaceste
|
disfacessero
|
imperatiu
|
—
|
tu
|
lui/lei
|
noi
|
voi
|
loro
|
|
disfà, disfai, disfa', non disfare
|
disfaccia
|
disfacciamo
|
disfate
|
disfacciano
|
- Síl·labes: di·sfà·re (3)
- Heterograma de 7 lletres (adefirs)