desvee

De Viccionari


Català
[modifica]

Verb[modifica]

desvee

  1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de desvear
  2. (occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb desvear
  3. (occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb desvear
  4. (occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb desvear

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: des·ve·e (3)
  • Anagrama: esdevé