desbancara

Potser volíeu: desbancarà

Català

Verb

desbancara

1. (valencià) primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb desbancar
2. (valencià) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb desbancar

Variants

• [1] desbanquessi, desbanqués, desbancàs
• [2] desbanquessi, desbanqués, desbancàs

Miscel·lània

• Síl·labes: des·ban·ca·ra (4)
• Anagrama: abrancades