defugira

Potser volíeu: defugirà

Català

Verb

defugira

1. (valencià) primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb defugir
2. (valencià) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb defugir

Variants

• [1] defugigués, defugissi, defugiguera, defugís
• [2] defugigués, defugiguera, defugís

Miscel·lània

• Síl·labes: de·fu·gi·ra (4)
• Heterograma de 8 lletres (adefgiru)