contente

Potser volíeu: contenté

Català

Verb

contente

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de contentar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb contentar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb contentar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb contentar

Variants

• [1] contento, contenti, content
• [2] contenti
• [3] contenti
• [4] contenti