col·le
Potser volíeu: colle
Català[modifica]
- Pronúncia(i): (nom) /ˈko.ɫe/
- Pronúncia(i): (verb)
Oriental: central /ˈkɔɫ.ɫə/, /ˈkɔ.ɫə/ balear /ˈkɔɫ.ɫə/ Occidental: /ˈkɔɫ.ɫe/, /ˈkɔ.ɫe/
- Etimologia: Nom: Apòcope de col·legi, segle XX.
Nom[modifica]
col·le m. (plural col·les)
- (col·loquial) forma abreujada de col·legi
- «Com que ningú dels dos cedíem, va dir, doncs feu el que vulgueu. I aleshores vaig dir que volia estrenar el cotxe nou. Ja t’he dit que és per a dur David al col·le!, va contestar. Doncs vull anar a buscar les amigues, vaig replicar ben enrabiada.» (Joan Pla, Només la mar ens parlarà d'amor, pàg. 56, 1999)
Relacionats[modifica]
Verb[modifica]
col·le
- (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb col·lar
- (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb col·lar
- (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb col·lar
Variants[modifica]
Miscel·lània[modifica]
Vegeu també[modifica]
Categories:
- Mots en català amb eles geminades
- Mots en català documentats des del segle XX
- Substantius masculins en català
- Col·loquialismes en català
- Verbs en primera persona del singular del present de subjuntiu en català
- Verbs en tercera persona del singular del present de subjuntiu en català
- Verbs en tercera persona del singular de l'imperatiu en català
- Mots en català de 2 síl·labes
- Educació en català