campege

Català

Verb

campege

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de campejar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb campejar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb campejar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb campejar

Variants

• [1] campejo, campegi, campeig
• [2] campegi
• [3] campegi
• [4] campegi

Miscel·lània

• Síl·labes: cam·pe·ge (3)
• Anagrama: capegem