bufonege

Català

Verb

bufonege

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de bufonejar
2. (occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb bufonejar
3. (occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb bufonejar
4. (occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb bufonejar

Variants

• [1] bufonejo
• [2] bufonegi
• [3] bufonegi
• [4] bufonegi

Miscel·lània

• Síl·labes: bu·fo·ne·ge (4)
• Anagrama: bofeguen