brosta
Potser volíeu: brostà
Català[modifica]
- Pronúncia(i):
Oriental: /ˈbɾɔs.tə/, (gironí) /ˈbɾos.tə/ Occidental: nord-occidental /ˈbɾɔs.ta/, valencià /ˈbɾos.ta/
- Etimologia: D’origen preromà incert, potser fràncic.
Nom[modifica]
brosta f. (plural brostes)
- Conjunt de brots més tendres d’un arbre o d’un arbust.
- fullatge (conjunt de fulles)
- brot (branca tendra)
Sinònims[modifica]
Derivats[modifica]
Traduccions[modifica]
Brots d’arbre o arbust
Verb[modifica]
brosta
- tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de brostar
- segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb brostar
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: bros·ta (2)
- Heterograma de 6 lletres (aborst)
- Anagrames: absort, borats, botràs, brotàs, obrats, obstar, orbats, robats, sobtar, torbàs, trobàs