bravatege

Català

Verb

bravatege

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de bravatejar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb bravatejar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb bravatejar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb bravatejar

Variants

• [1] bravatejo, bravategi, bravateig
• [2] bravategi
• [3] bravategi
• [4] bravategi