besllumara

Potser volíeu: besllumarà

Català

Verb

besllumara

1. (valencià) primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb besllumar
2. (valencià) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb besllumar

Variants

• [1] besllumés, besllumàs
• [2] besllumés, besllumàs

Miscel·lània

• Síl·labes: bes·llu·ma·ra (4)
• Anagrama: embullaràs