beneitege

Català

Verb

beneitege

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de beneitejar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb beneitejar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb beneitejar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb beneitejar

Variants

• [1] beneitejo, beneitegi, beneiteig
• [2] beneitegi
• [3] beneitegi
• [4] beneitegi