averigüe

Català

Verb

averigüe

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de averiguar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb averiguar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb averiguar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb averiguar

Variants

• [1] averiguo
• [2] averigüi
• [3] averigüi
• [4] averigüi

Miscel·lània

• Síl·labes: a·ve·ri·güe (4)
• Anagrames: variegeu, Vegueria