aventura

De Viccionari
Potser volíeu: aventurà


Català
[modifica]

Oriental:  central /ə.βənˈtu.ɾə/, balear /ə.vənˈtu.ɾə/
Occidental:  nord-occidental /a.βenˈtu.ɾa/
valencià /a.venˈtu.ɾa/, /a.βenˈtu.ɾa/
  • Rimes: -uɾa
  • Etimologia: Del llatí adventūra ‎(«allò que ha d’arribar»), segle XIII.

Nom[modifica]

aventura f. ‎(plural aventures)

  1. Una experiència arriscada normalment composta d'esdeveniments inesperats. Una aventura pot constar trobades amb persones, coses o situacions impactants, la realització de metes importants en la vida d'un individu, o un arriscat projecte de negocis.

Sinònims[modifica]

Compostos i expressions[modifica]

  1. Esport d'aventura: aquell que comporta una intensa activitat en el medi natural.

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

aventura

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de aventurar
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb aventurar

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

Peninsular: septentrional \a.βenˈtu.ɾa\, meridional \a.βeŋˈtu.ɾa\
Americà: alt /a.benˈtu.ɾa/, baix \a.βeŋˈtu.ɾa\, austral \a.βenˈtu.ɾa\

Nom[modifica]

aventura f. ‎(plural aventuras)

  1. aventura

Derivats[modifica]

Verb[modifica]

aventura

  1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb aventurar
  2. segona persona del singular () de l'imperatiu del verb aventura

Variants[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: a·ven·tu·ra (4)

Vegeu també[modifica]

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre aventura