arna

De Viccionari
Potser volíeu: arnà


Català
[modifica]

[1]Arna construïda en un arbre.
[2]
  • Pronúncia(i): oriental /ˈar.nə/, occidental /ˈaɾ.na/
  • Etimologia: (rusc) D’un preromà indoeuropeu *arona ‎(«rotllana de suro»), segle XIII, cognat de l’italià arnia i del castellà aro.
  • Etimologia: (insecte) D’un preromà no indoeuropeu *anara, segle XIV, relacionat amb el basc har ‎(«cuc»), cognat de l’occità arna.
  • Etimologia: (caspa) Fals tall sil·làbic de sarna > s'arna.

Nom[modifica]

arna f. ‎(plural arnes)

  1. Niu natural d’abelles.
  2. (antic, nord-occidental, alguerès) rusc

Traduccions[modifica]

Nom[modifica]

arna f. ‎(plural arnes)

  1. Insecte lepidòpter, generalment nocturn.

Derivats[modifica]

Traduccions[modifica]

Nom[modifica]

arna f. ‎(plural arnes)

  1. (mallorquí) caspa

Verb[modifica]

arna

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de arnar
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb arnar

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]


Aragonès
[modifica]

nom[modifica]

arna f. ‎(plural arnas)

  1. arna (d'abelles)