apure

Potser volíeu: apuré

Català

Verb

apure

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de apurar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb apurar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb apurar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb apurar

Miscel·lània

• Síl·labes: a·pu·re (3)
• Anagrames: apreu, arpeu, pareu, peruà, preau, rapeu