aombrares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ə.umˈbɾa.ɾəs/
	balear /ə.omˈbɾa.ɾəs/, /ə.umˈbɾa.ɾəs/
Occidental:	/a.omˈbɾa.ɾes/

• Rimes: -aɾes

Verb

aombrares

1. (literari) segona persona del singular (tu) del passat simple de aombrar
2. (valencià) segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb aombrar

Miscel·lània

• Síl·labes: a·om·bra·res (4)
• Anagrames: abromar-se, abromares, emborsara, emborsarà, esbromara, esbromarà