altercar

Català

• Pronúncia: or. /əɫ.tərˈka/, n-occ. /aɫ.teɾˈka/, val. /aɫ.teɾˈkaɾ/.
• Homòfons: altercà
• Etimologia: Del llatí altercare.

Verb

Accepcions

al·ter·car intrans.

1. disputar amb tenacitat

Conjugació

    Primera conjugació amb alternança consonàntica en el radical

Formes no personals							Notes
	Simples			Compostes
Infinitiu	altercar			haver altercat
Gerundi	altercant			havent altercat
Participis	altercat, altercada, altercats, altercades
Formes personals simples
Indicatiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present	alterco	alterques	alterca	alterquem	alterqueu	alterquen
	alterque						val
	alterqui						sept
	alterc				altercau		bal, alg
				altercam			bal
Imperfet	altercava	altercaves	altercava	altercàvem	altercàveu	altercaven
Passat simple	alterquí	altercares	altercà	altercàrem	altercàreu	altercaren	v.cent, eiv
Futur	altercaré	altercaràs	altercarà	altercarem	altercareu	altercaran
Condicional	altercaria	altercaries	altercaria	altercaríem	altercaríeu	altercarien
Subjuntiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present	alterqui	alterquis	alterqui	alterquem	alterqueu	alterquin
	alterque	alterques	alterque			alterquen	occ
Imperfet	alterqués	alterquessis	alterqués	alterquéssim	alterquéssiu	alterquessin
		alterquesses		alterquéssem	alterquésseu	alterquessen
	altercàs	altercasses	altercàs	altercàssem	altercàsseu	altercassen	bal, nota 1
		altercassis		altercàssim	altercàssiu	altercassin	bal
	altercara	altercares	altercara	altercàrem	altercàreu	altercaren	val
Imperatiu	-	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present		alterca	alterqui	alterquem	alterqueu	alterquin
					altercau		bal, alg
			alterque			alterquen	occ
Formes personals compostes i perifràstiques
Indicatiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells	verb
Perfet	he	has	ha	hem	heu	han	...altercat
				havem	haveu
Passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	...altercar
		vares		vàrem	vàreu	varen
Plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	...altercat
Passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	...altercat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
Futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	...altercat
Condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	...altercat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
Subjuntiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells	verb
Passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	...altercar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
Perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	...altercat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
Plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	...altercat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
Passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	...altercat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver
Nota 1: també en valencià però en registres molt formals. Vegeu la informació sobre aquesta taula.

      Formes no normatives, col·loquials o arcaiques

Indicatiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Imperfet					altercàvets		ant
	altercavi			altercàvom	altercavo
	altercaia	altercaies	altercaia	altercàiem	altercaieu	altercaien	n-occ
Condicional	altercariva	altercarives	altercariva	altercarívem	altercaríveu	altercariven	alg
Subjuntiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present	alterc		alterc				ant
	alterco	altercos	alterco	alterqueguem	alterquegueu		n-occ
Imperfet	alterquessi		alterquessi				sept, alg
	alterquessa						cent, n-occ
	alterqueguessa	alterqueguesses	alterquegués	alterqueguéssom	alterqueguéssou	alterqueguessen	n-occ

Derivats

• altercat, altercació

Sinònims

• debatre, discutir, polemitzar.

Traduccions

    Traduccions: altercar

Anglès: to quarrel (en) Castellà: altercar (es) Francès: se disputer (fr), se quereller (fr)

Italià: altercare (it) Llatí: altercare (la) Portuguès: altercar (pt)

Castellà

• Pronúncia: /al.teɾˈkaɾ/
• Etimologia: Del llatí altercare.
• Anagrames: carretal

Verb

Accepcions

al·ter·car intrans.

1. altercar

Portuguès

Verb

Accepcions

al·ter·car intrans.

1. altercar

Referències

• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom I, Barcelona, 1864.
• Per a més informació vegeu l'entrada al DIEC© sobre altercar
• Per a més informació vegeu l'entrada al Gran Diccionari de la Llengua Catalana © sobre altercar
• Vegeu els sinònims a OpenThesaurus-ca sobre altercar