afín

Català

• Pronúncia: /əˈfin/, /aˈfin/
• Anagrames: fina, naïf

Forma verbal

a·fín (infinitiu: afinar)

1. Primera persona del singular del present d'indicatiu del verb afinar:

   Forma amb desinència zero baleàrica i algueresa: [jo] afino, afine, afín o afini.

2. Primera persona del singular del present de subjuntiu del verb afinar:

   [Que jo] afín, forma antiga per [que jo] afini o afine.

3. Tercera persona del singular del present de subjuntiu del verb afinar:

   [Que ell/ella/vostè] afín, forma antiga per [que ell/ella/vostè] afini o afine.