absente

Potser volíeu: absenté, absențe

Català

Verb

absente

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de absentar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb absentar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb absentar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb absentar

Miscel·lània

• Síl·labes: ab·sen·te (3)
• Anagrames: Benaset, besneta, besnéta, esbaten