aberre

Potser volíeu: aberré

Català

Verb

aberre

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de aberrar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb aberrar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb aberrar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb aberrar

Miscel·lània

• Síl·labes: a·ber·re (3)
• Anagrames: rebera, reberà