a la francesa

De Viccionari


Català
[modifica]

  • Etimologia: Irònicament, pel costum entre l’alta classe francesa del segle XVIII de marxar d’un lloc sense anunciar-ho formalment als hostes.

Adverbi[modifica]

a la francesa

  1. (pròpiament) A la manera dels francesos.
    «Veient la poca gràcia amb què preparava la truita de patates, demanar-la a la francesa era un risc.» (Quim Monzó, Esplendor i glòria de la Internacional Papanates, 2010, ISBN 9788477274902)
  2. (irònicament) Sense acomiadar-se, discretament.
    «Vaig marxar a la francesa, perquè sempre m'ha semblat de mala educació atemptar contra els ànims d'una agradable vetllada atraient l’atenció de tothom.» (Xavi Narro, A la deriva, 2017, ISBN 9788490696378)

Relacionats[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]