Antigone

Francès

• Etimologia: Del llatí Antigone f. i Antigonus m..

Nom propi

Antigone m. f.

1. Prenom masculí i femení

Vegeu també

• G. Beleze, Dictionnaire des noms de baptême, Hachette, París, 1863, pp. 32

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /anˈtɪ.ɡɔ.neː/
• Etimologia: Del grec antic Ἀντιγόνη ‎(Antigónē).

Nom propi

Antigonē f. ‎(genitiu Antigonēs)

1. (mitologia grega) Antígona, filla d’Èdip.

Declinació

1a declinació -ē, -ēs (grega)

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	Antigonē	-
Vocatiu	Antigonē	-
Acusatiu	Antigonēn	-
Genitiu	Antigonēs	-
Datiu	Antigonae	-
Ablatiu	Antigonē	-

Variants

• Antigona