-itis

De Viccionari


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈi.tis/
  • Etimologia: Del neollatí -ītis, del grec antic -ῖτις ‎(-îtis), forma femenina de -ίτης ‎(-ítēs, «relatiu a») perquè s’usava amb νόσος ‎(nósos, «malaltia»).

Sufix[modifica]

-itis f. ‎(nominal)

  1. (patologia) Indicació de malaltia caracteritzada per una inflamació.
  2. (informal, humorístic) Indicació emfàtica d’afectació excessiva, sensibleria.

Derivats[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Obres de referència: GDLC