ça

Potser volíeu: ca, ca., CA, Ca, ĉa

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈsa/
• Rimes: -a
• Homòfon: sa
• Etimologia: Del llatí vulgar ecce hāc ‎(«vet ací aquí»), segle XIII.

Adverbi

ça

1. (antic) ací

   «Les Corts de que havém parlat fins ara son les de la Confederació de ça mar.» (Salvador Bové i Salvador: Institucions de Catalunya (pàg. 40), La Catalana, 1894)

Derivats

• ençà
• deçà

Compostos i expressions

• ça i lla: ací i allà, aquí i allà
• ça i enllà: ací i allà, aquí i allà
• ça com lla: sigui com sigui, sigui com vulgui, de qualsevol manera
• (antic) ça enrere, ça atràs, ça entràs: temps enrere.

Traduccions

    ací — vegeu ací

Cognats

• Castellà: acá ^(es)
• Francès: çà ^(fr)
• Italià: qua ^(it)
• Occità: ça ^(oc)
• Portuguès: cá ^(pt)
• Sicilià: cca ^(scn)

Notes

• Avui dia és emprat solament en combinació amb altres partícules, però en la llengua antiga el seu ús era més freqüent i variat.

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB, Optimot