ca

Vegeu també: Ca

Català

• Pronúncia: /ˈka/
• Homòfons: ka
• Etimologia: Del llatí canis ("gos", "ca", "cus")

Nom

Accepcions

ca m (pl.: cans)

1. Mamífer de la família dels cànids (Canis lupus familiaris), domesticat, subespècie del llop gris, d'olfacte molt desenvolupat i en general obedient al seu amo.
2. Vulgarisme per referir-se a algú de forma insultant.

Compostos i expressions

• Estar sol com un ca = estar completament sol, aïllat
• ésser com el ca i el gat = barallar-se

Sinònims

• [1] Gos, cus.

Derivats

• acanissar

Compostos i expressions

• un ca és un gos = expressió amb que es replica a un ca
• ca marí = tauró blanc

Nota

El femení corresponent és cussa, cusses, però d'una arrel diferent.

Traduccions

    Traduccions: ca

Alemany: Hund (de) Anglès: dog (en) Basc: txakur (eu), etxe-txakur (eu) Castellà: perro (es), can (es) Esperanto: hundo (eo)

Francès: chien (fr) Gallec: can (gl) Italià: cane (it) Nàhuatl: itzcuintli (na), chichi (na) Occità: gos (en), can (en) Portuguès: cão (pt)

Nom

Accepcions

ca f. (pl.: cas)

1. Nom de l'onzena lletra de l'alfabet català ("k K").

Nom

Accepcions

ca f. (invariable)

1. Apòcope del mot casa

   Ca l'Ignasi.

Derivats

• cal, cals, can, cas

Notes d'ús

• Sempre ha d'anar seguit d'un nom, sobrenom, grau parentiu o similar, sovint, però, entre ca i el nom hi ha un article personal (n', l', la, les, s', ...), o bé, un possessiu.

  Exemples: ca son pare, ca l'àvia

• La contracció s'ha d'aplicar sempre que sigui possible, és a dir, quan l'apostrofació no obliga a trencar-la i quan la forma existeix per la combinació amb un article concret (els masculins singulars i algun masculí plural).

  Exemple: ca l'Antoni, ca les pintores, però cal Joan i cals pintors.

Referències

• Per a més informació vegeu l'entrada al DIEC© sobre ca
• Per a més informació vegeu l'entrada al Gran Diccionari de la Llengua Catalana © sobre ca