xarrador

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ʃə.rəˈðo/
Occidental:	nord-occidental /t͡ʃa.raˈðo/, valencià /t͡ʃa.raˈðoɾ/

• Rimes: -o(ɾ)
• Etimologia: De xarrar i el sufix -dor.

Nom

xarrador m. ‎(plural xarradors, femení xarradora)

1. xerraire

Adjectiu

xarrador m. ‎(femení xarradora, plural masculí xarradors, plural femení xarradores)

1. xerraire

Variants

• xerrador

Miscel·lània

• Síl·labes: xar·ra·dor (3)

Vegeu també

• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom II.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot