vímet

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈbi.mət/, balear /ˈvi.mət/
Occidental:	nord-occidental /ˈbi.met/
	valencià /ˈvi.met/, /ˈbi.met/

• Etimologia: Singular analògic de vímets, segle XIV, variant de vímens, plural de vimen, del llatí vīmen.

Nom

vímet m. ‎(plural vímets)

1. Branca prima, llarga i flexible, de la vimetera o d'altres arbres, emprada per a fer recipients i alguns petits mobles.

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Korbgeflecht ^(de) n., Weide ^(de) f.
• Anglès: wicker ^(en)
• Castellà: mimbre ^(es) m.
• Eslovac: prútie ^(sk) n.
• Esperanto: vimeno ^(eo)
• Francès: osier ^(fr) m.
• Gallec: vime ^(gl) m.
• Grec: ψάθα ^(el) f. ‎(psatha)
• Italià: vimine ^(it) m.
• Japonès: 小枝 ^(ja)
• Llatí: vimen ^(la) m.
• Polonès: wiklina ^(pl) f.
• Portuguès: vime ^(pt) m.
• Romanès: răchită ^(ro) f.
• Rus: плетёный ^(ru) m. ‎(pletioni)
• Xinès: 柳條 ^(zh) ‎(柳条, liǔtiáo)

Miscel·lània

• Síl·labes: ví·met (2)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC