vuytubre

Català antic

• Etimologia: De huytubri, del llatí octōber amb vocalització de l’oclusiva inicial.

Nom

vuytubre m. ‎(plural vuytubres)

1. octubre

   «Nobles, e cavallers e ciutadans, qui han lurs possessions e habitacions defora les ciutats, deuen d' ivern estar defora e en l' estiu entrar -se ·n en les ciutats, si donchs no s' aturen defora solament per aquell poch de temps en lo qual cullen los fruyts principals, axí com lo pa de juny e 'l vi de setembre o de vuytubre.» (Francesc Eiximenis, Dotzè llibre del Crestià, 1385-1386)

Variants

• octobre, octubre, huytubri

Vegeu també

• Obres de referència: Faraudo, DTCA