vorellà

Potser volíeu: vorella

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bu.ɾəˈʎa/
	balear /vo.ɾəˈʎa/, /vu.ɾəˈʎa/
Occidental:	nord-occidental /bo.ɾeˈʎa/
	valencià /vo.ɾeˈʎa/, /bo.ɾeˈʎa/

• Rimes: -a

Verb

vorellà

1. (literari) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del passat simple de vorellar.

Miscel·lània

• Síl·labes: vo·re·llà (3)
• Anagrames: llavore, Llovera