volpell

Català antic

• Etimologia: Del llatí *volpelucu(m), diminutiu de vulpes ‎(«guineu»).

Adjectiu

volpell

1. covard

   «Caritat es habit per qui hom es ardit e mentida es habit per que hom es volpell.»

   Ramon Llull, Llibre de virtuts e de pecats, 1313

Variants

• volpel, volpey, volpeyll

Derivats

• volpellatge

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Faraudo, DTCA