vocatiu
Salta a la navegació
Salta a la cerca
Català[modifica]
- Pronúncia:
- Oriental: central /bu.kəˈtiw/, balear /vo.kəˈtiw/, /vu.kəˈtiw/
- Occidental: /bo.kaˈtiw/, /vo.kaˈtiw/
Nom[modifica]
vo·ca·tiu m. (plural vocatius)
- Forma, afegint el corresponent sufix al lexema, que adopta una paraula quan actua d'alguna d'aquestes tres maneres: exclamació, per invocar algú, per adreçar-se a la persona amb qui es parla.
- Ex.: En llatí: "discipule lege" (traducció: "Alumne: llegeix!"); en aquest exemple discipule és la forma vocativa perquè indica a qui va adreçada l'ordre de llegir.
- Ex.: En llatí: "pulcra rosa"(traducció: "oh, bella rosa!"); en aquest exemple rosa és la forma vocativa d'aquesta paraula perquè és una exclamació.
- Ex.: En llatí: "Mars,adiuva me"(traducció: "oh déu Mart, ajuda'm!"); en aquest exemple Mars és la forma vocativa d'aquesta paraula perquè és una invocació.
Traduccions[modifica]
Traduccions: vocatiu