vocatiu
Català
[modifica]- Pronúncia(i):
Oriental: central /bu.kəˈtiw/ balear /vo.kəˈtiw/, /vu.kəˈtiw/ Occidental: nord-occidental /bo.kaˈtiw/ valencià /vo.kaˈtiw/, /bo.kaˈtiw/
Nom
[modifica]vocatiu m. (plural vocatius)
- Forma, afegint el corresponent sufix al lexema, que adopta una paraula quan actua d'alguna d'aquestes tres maneres: exclamació, per invocar algú, per adreçar-se a la persona amb qui es parla.
- En el llatí 'discipule lege' (alumne, llegeix!) s’usa el vocatiu de 'discipulus' perquè indica a qui va adreçada l'ordre de llegir.
- En el llatí 'pulcra rosa' (oh, bella rosa!), el mot 'rosa' és vocatiu perquè és una exclamació.
Traduccions
[modifica]Traduccions
Miscel·lània
[modifica]- Síl·labes: vo·ca·tiu (3)
- Heterograma de 7 lletres (aciotuv)
Vegeu també
[modifica]- Article corresponent a la
Viquipèdia - Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
