vocatiu
Salta a la navegació
Salta a la cerca
Català[modifica]
- Pronúncia(i):
- Oriental: central /bu.kəˈtiw/, balear /vo.cəˈtiw/, /vu.kəˈtiw/
- Occidental: nord-occidental /bo.kaˈtiw/, valencià /vo.kaˈtiw/, /bo.kaˈtiw/
Nom[modifica]
vocatiu m. (plural vocatius)
- Forma, afegint el corresponent sufix al lexema, que adopta una paraula quan actua d'alguna d'aquestes tres maneres: exclamació, per invocar algú, per adreçar-se a la persona amb qui es parla.
- En el llatí 'discipule lege' (alumne, llegeix!) s’usa el vocatiu de 'discipulus' perquè indica a qui va adreçada l'ordre de llegir.
- En el llatí 'pulcra rosa' (oh, bella rosa!), el mot 'rosa' és vocatiu perquè és una exclamació.
Traduccions[modifica]
Traduccions
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: vo·ca·tiu (3)
- Heterograma de 7 lletres (aciotuv)
Vegeu també[modifica]
- Article corresponent a la
Viquipèdia
- Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot