vocatiu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /bu.kəˈtiw/, balear /vo.cəˈtiw/, /vu.kəˈtiw/

Occidental: nord-occidental /bo.kaˈtiw/, valencià /vo.kaˈtiw/, /bo.kaˈtiw/

• Rimes: -iw
• Etimologia: Del llatí vocatīvus.

Nom

vocatiu m. ‎(plural vocatius)

1. Forma, afegint el corresponent sufix al lexema, que adopta una paraula quan actua d'alguna d'aquestes tres maneres: exclamació, per invocar algú, per adreçar-se a la persona amb qui es parla.

   En el llatí 'discipule lege' (alumne, llegeix!) s’usa el vocatiu de 'discipulus' perquè indica a qui va adreçada l'ordre de llegir.

   En el llatí 'pulcra rosa' (oh, bella rosa!), el mot 'rosa' és vocatiu perquè és una exclamació.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: vocative ^(en)
• Castellà: vocativo ^(es)

• Francès: vocatif ^(fr)
• Italià: vocativo ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: vo·ca·tiu (3)
• Heterograma de 7 lletres (aciotuv)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot