vocatiu

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: central /bu.kəˈtiw/, balear /vo.kəˈtiw/, /vu.kəˈtiw/
Occidental: /bo.kaˈtiw/, /vo.kaˈtiw/

Nom[modifica]

vo·ca·tiu m. ‎(plural vocatius)

  1. Forma, afegint el corresponent sufix al lexema, que adopta una paraula quan actua d'alguna d'aquestes tres maneres: exclamació, per invocar algú, per adreçar-se a la persona amb qui es parla.
    Ex.: En llatí: "discipule lege" (traducció: "Alumne: llegeix!"); en aquest exemple discipule és la forma vocativa perquè indica a qui va adreçada l'ordre de llegir.
    Ex.: En llatí: "pulcra rosa"(traducció: "oh, bella rosa!"); en aquest exemple rosa és la forma vocativa d'aquesta paraula perquè és una exclamació.
    Ex.: En llatí: "Mars,adiuva me"(traducció: "oh déu Mart, ajuda'm!"); en aquest exemple Mars és la forma vocativa d'aquesta paraula perquè és una invocació.

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]