viking

Potser volíeu: víking

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /biˈkiŋ/, balear /viˈkiŋk/
Occidental:	nord-occidental /biˈkiŋ/
	valencià /viˈkiŋk/, /biˈkiŋ/

• Rimes: -iŋk
• Etimologia: Variant de víking amb desplaçament de l’accent i flexió de gènere per calc del castellà vikingo, segle XXI.

Nom

viking m. ‎(plural vikings, femení vikinga)

1. (ortografia del 2016, castellanisme) Forma alternativa de víking.

   «Girà la vista cap al saló interior i va veure que tenia les parets plenes de quadres, tots d’un estil molt similar. Potser era una artista, la vikinga.» (Josep Lluís Seguí, «Maghica» (pàg. 35), Editorial Marfil, 1999)

Adjectiu

viking m. ‎(femení vikinga, plural masculí vikings, plural femení vikingues)

1. (ortografia del 2016, castellanisme) Forma alternativa de víking.

Miscel·lània

• Síl·labes: vi·king (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, Optimot