verinàreu

Potser volíeu: verinareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bə.ɾiˈna.ɾəw/, balear /və.ɾiˈna.ɾəw/
Occidental:	nord-occidental /be.ɾiˈna.ɾew/
	valencià /ve.ɾiˈna.ɾew/, /be.ɾiˈna.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

verinàreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de verinar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ve·ri·nà·reu (4)

Català antic

Verb

verinàreu

1. segona persona plural (vós, vosaltres) del passat de verinar
2. segona persona plural (vós, vosaltres) de l'imperfet de subjuntiu de verinar