venor

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia: /ˈweː.nɔr/
  • Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *wenh₁- («caçar, perseguir, eliminar, desitjar»).

Verb[modifica]

vēnor ‎(1a present?), vēnāris ‎(2a present), vēnārī ‎(infinitiu), vēnātus sum ‎(perfet); deponent

  1. caçar, perseguir
    Ex.: Piscārī in āere, vēnārī autem rēte jaculō in mediō marī.— (traducció:«Pescar en l'aire o llençar la xarxa enmig de la mar.[Dita popular equivalent a dir:«treballar per no res»]»)

Derivats[modifica]