Vés al contingut

venor

De Viccionari

Llatí

[modifica]
  • Pronúncia(i): /ˈweː.nɔr/
  • Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *wenh₁- («caçar, perseguir, eliminar, desitjar»).

Verb

[modifica]

vēnor ‎(1a present?), vēnāris ‎(2a present), vēnārī ‎(infinitiu), vēnātus sum ‎(perfet); deponent

  1. caçar, perseguir
    Piscārī in āere, vēnārī autem rēte jaculō in mediō marī.
    Pescar en l'aire o llençar la xarxa enmig de la mar.[Dita popular equivalent a dir:«treballar per no res»]

Derivats

[modifica]