veguer

Potser volíeu: Veguer

Català

• Pronúncia:

Oriental: central /bəˈɣe/, balear /vəˈʝe/, /vəˈɣe/

Occidental: nord-occidental /beˈɣe/, valencià /veˈɣeɾ/, /beˈɣeɾ/

• Rimes: -e(ɾ)

• Etimologia: Del llatí vicarius ‎(«representant»), segle XI, doblet de vicari.

Nom

ve·guer m. ‎(plural veguers, femení veguera)

1. (històric) Al Principat de Catalunya i al Regne de Mallorca, autoritat delegada en una demarcació amb funció judicial i governativa.
2. (obsolet, Andorra) Cadascun dels representants dels coprínceps amb funció judicial.

Traduccions

Traduccions: veguer

• Castellà: veguer ^(es)

• Francès: viguier ^(fr)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Termcat, Optimot

Castellà

• Pronúncia:

Peninsular: \beˈɣeɾ\

Americà: alt /beˈɡeɾ/, baix \beˈɣeɾ\

• Etimologia: Del català veguer, del llatí vicarius.

Nom

ve·guer m. ‎(plural vegueres)

1. veguer