Vés al contingut

uigur

De Viccionari

Català[modifica]

Oriental:  /ujˈɣur/
Occidental:  nord-occidental /ujˈɣur/, valencià /ujˈɣuɾ/
  • Rimes: -uɾ
  • Etimologia: (pendent)

Adjectiu[modifica]

uigur inv. ‎(plural uigurs)

  1. Relatiu o pertanyent a la nacionalitat uigur.

Nom[modifica]

uigur m. f. ‎(plural uigurs)

  1. Natural del poble turc de la regió xinesa Uigur i del Kazakhstan.

Traduccions[modifica]

Nom[modifica]

uigur m. ‎(plural invariable)

  1. Llengua turquesa parlada pels uigurs.

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: ui·gur (2)
  • Anagrames: rugiu (revers), urgiu

Vegeu també[modifica]