turisme

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: TURISME


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /tuˈɾiz.mə/, occidental /tuˈɾiz.me/
  • Rimes: -izme
  • Àudio: català oriental
(fitxer)
  • Etimologia: De l'anglès tourism, segle XX.

Nom[modifica]

turisme m. ‎(plural turismes)

  1. Fenomen sociològic i econòmic de gran rellevància mundial, emmarcat bàsicament en el temps de lleure (excepte el turisme de negocis), que apareix generalment a mitjans del segle xx, tot i que diversos autors situen el seu inici en èpoques històriques com per exemple les estades estivals que els romans feien a les seves vil·les. El turisme es genera amb la presència de turistes.
    Catalunya és el primer receptor de turisme d'Espanya.
    La xifra de turisme arribat a Catalunya no ha deixat de créixer en els darrers 10 anys.
  2. Vehicle terrestre a motor, amb quatre rodes i d'ús particular.

Compostos i expressions[modifica]

  • Turisme accessible: aquell que vetlla contempla infraestructures, transports i altres serveis accessibles, la supressió de barreres arquitectòniques i la facilitació de mecanismes per a cada minusvalidesa.
  • Turisme actiu: aquell que té com a motivació principal la pràctica d'activitats esportives (turisme d'aventura, turisme esportiu, etc.)
  • Turisme aquàtic: aquell motivat per les activitats aquàtiques, en la majoria dels casos a la costa o bé als parcs aquàtics.
  • Turisme de bisturí: aquell que ofereix un paquet que inclou el viatge, una intervenció quirúrgica i els dies d'estada, motivat principalment per un estalvi econòmic al país de destinació.
  • Turisme de salut: aquell que pretén promoure la salut (mental, emocional, física, espiritual, etc.).
  • Turisme intern: aquell que té lloc dintre de les mateixes fronteres d'un país.

Derivats[modifica]

Sinònims[modifica]

Derivats[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]