turisme

De Viccionari
Dreceres ràpides: navegació, cerca


Català[modifica]

Nom[modifica]

tu·ris·me m. ‎(plural turismes)

  1. Fenomen sociològic i econòmic de gran rellevància mundial, emmarcat bàsicament en el temps de lleure (excepte el turisme de negocis), que apareix generalment a mitjan del segle xx, tot i que diversos autors situen el seu inici en èpoques històriques com per exemple les estades estivals que els romans feien a les seves vil·les. El turisme es genera amb la presència de turistes.
    Catalunya és el primer receptor de turisme d'Espanya
    La xifra de turisme arribat a Catalunya no ha deixat de créixer en els darrers 10 anys
  2. Vehicle terrestre a motor, amb quatre rodes i d'ús particular.

Compostos i expressions[modifica]

  1. Turisme accessible: aquell que vetlla contempla infraestructures, transports i altres serveis accessibles, la supressió de barreres arquitectòniques i la facilitació de mecanismes per a cada minusvalidesa.
  2. Turisme actiu: aquell que té com a motivació principal la pràctica d'activitats esportives (turisme d'aventura, turisme esportiu, etc.)
  3. Turisme aquàtic: aquell motivat per les activitats aquàtiques, en la majoria dels casos a la costa o bé als parcs aquàtics.
  4. Turisme de bisturí: aquell que ofereix un paquet que inclou el viatge, una intervenció quirúrgica i els dies d'estada, motivat principalment per un estalvi econòmic al país de destinació.
  5. Turisme de salut: aquell que pretén promoure la salut (mental, emocional, física, espiritual, etc.).
  6. Turisme intern: aquell que té lloc dintre de les mateixes fronteres d'un país.

Sinònims[modifica]

Derivats[modifica]

    Termes derivats

Traduccions[modifica]

    Traduccions: turisme

Referències[modifica]

Obtingut de «https://ca.wiktionary.org/w/index.php?title=turisme&oldid=716547»