turisme

Potser volíeu: TURISME

Català

• Pronúncia: oriental /tuˈɾiz.mə/, occidental /tuˈɾiz.me/
• Rimes: -izme
• Etimologia: De l'anglès tourism, segle XX.
• Anagrames: Esturmí, mesturi, mesturí, musteir

Nom

tu·ris·me m. ‎(plural turismes)

1. Fenomen sociològic i econòmic de gran rellevància mundial, emmarcat bàsicament en el temps de lleure (excepte el turisme de negocis), que apareix generalment a mitjan del segle xx, tot i que diversos autors situen el seu inici en èpoques històriques com per exemple les estades estivals que els romans feien a les seves vil·les. El turisme es genera amb la presència de turistes.

   Catalunya és el primer receptor de turisme d'Espanya

   La xifra de turisme arribat a Catalunya no ha deixat de créixer en els darrers 10 anys

2. Vehicle terrestre a motor, amb quatre rodes i d'ús particular.

Compostos i expressions

1. Turisme accessible: aquell que vetlla contempla infraestructures, transports i altres serveis accessibles, la supressió de barreres arquitectòniques i la facilitació de mecanismes per a cada minusvalidesa.
2. Turisme actiu: aquell que té com a motivació principal la pràctica d'activitats esportives (turisme d'aventura, turisme esportiu, etc.)
3. Turisme aquàtic: aquell motivat per les activitats aquàtiques, en la majoria dels casos a la costa o bé als parcs aquàtics.
4. Turisme de bisturí: aquell que ofereix un paquet que inclou el viatge, una intervenció quirúrgica i els dies d'estada, motivat principalment per un estalvi econòmic al país de destinació.
5. Turisme de salut: aquell que pretén promoure la salut (mental, emocional, física, espiritual, etc.).
6. Turisme intern: aquell que té lloc dintre de les mateixes fronteres d'un país.

Derivats

• agroturisme

Sinònims

• auto, automòbil, cotxe.

Derivats

    Termes derivats

turisme cultural turisme d'aventura turisme de masses turisme de negocis turisme de neu turisme de sol i platja turisme domèstic turisme espacial turisme esportiu turisme familiar turisme fordista turisme gastronòmic

turisme històric turisme industrial turisme lent turisme monumental turisme negre turisme nudista turisme ornitològic turisme posfordista turisme rural turisme termal turisme urbà

Traduccions

Traduccions: turisme

• Afrikaans: toerisme ^(af)
• Albanès: turizm ^(sq) m.
• Alemany: Tourismus ^(de)
• Anglès: tourism ^(en)
• Àrab: سِيَّاحَة‎ ^(ar) f.
• Armeni: տուրիզմ ^(hy) ‎(turizm)
• Basc: turismo ^(eu)
• Bengalí: পর্যটন ^(bn)
• Búlgar: тури́зъм ^(bg) m.
• Castellà: turismo ^(es)
• Coreà: 관광 ^(ko)
• Danès: turisme ^(da)
• Eslovac: turizmus ^(sk) m., turistika ^(sk) f.
• Eslovè: turizem ^(sl) m.
• Esperanto: turismo ^(eo)
• Estonià: turism ^(et)
• Finès: matkailu ^(fi), turismi ^(fi)
• Francès: tourisme ^(fr)
• Friülà: turisim ^(fur) m.
• Gallec: turismo ^(gl) m.
• Georgià: ტურიზმი ^(ka) ‎(túrizmi)
• Grec: τουρισμός ^(el) m. ‎(turismós)
• Hebreu: תיירות‎ ^(he)
• Hindi: पर्यटन ^(hi) m.
• Hongarès: turizmus ^(hu)
• Indonesi: pariwisata ^(id)
• Islandès: ferðamennska ^(is) f.
• Italià: turismo ^(it)
• Japonès: 観光 ^(ja)

• Jiddisch: טוריזם‎ ^(yi)
• Kazakh: туризм ^(kk) ‎(twrïzm/turizm)
• Kirguís: туризм ^(ky) ‎(turizm)
• Kurd: turîzm ^(ku)
• Letó: turisms ^(lv) m.
• Lituà: turizmas ^(lt) m.
• Llengua de signes catalana: TURISME ^(csc)
• Luxemburguès: Tourismus ^(lb)
• Macedoni: тури́зам ^(mk) m.
• Neerlandès: toerisme ^(nl) n.
• Occità: torisme ^(oc) m.
• Polonès: turystyka ^(pl) f.
• Portuguès: turismo ^(pt)
• Romanès: turism ^(ro) n.
• Rus: тури́зм ^(ru) m. ‎(turizm)
• Sànscrit: पर्यटन ^(sa)
• Serbocroat: турѝзам ^(sh), turizam ^(sh) m.
• Suec: turism ^(sv) c.
• Tadjik: туризм ^(tg)
• Tagal: turismo ^(tl)
• Tai: การท่องเที่ยว ^(th)
• Turc: turizm ^(tr)
• Txec: turistika ^(cs) f., turismus ^(cs) m.
• Ucraïnès: тури́зм ^(uk) m. ‎(turizm)
• Urdú: سیاحت ^(ur) f.
• Uzbek: turizm ^(uz)
• Vietnamita: sự du lịch ^(vi)
• Xinès: 旅游 ^(zh) ‎(lǚyóu)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: turisme