tronxo

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈtɾoɲ.ʃu/, /ˈtɾoɲ.ʃo/
	balear /ˈtɾɔɲ.ʃo/, /ˈtɾɔɲ.ʃu/
Occidental:	/ˈtɾoɲ.t͡ʃo/

• Etimologia: D’origen incert, segle XVI. Probablement romandalusí valencià, del llatí vulgar *trunceus, de truncus ‎(‘tronc’). En aquest cas, cognat de l’occità i francès tronçon. Tradicionalment considerat del castellà troncho, del diminutiu llatí trunculus.

Nom

tronxo m. ‎(plural tronxos)

1. Tronc d'hortalissa, com una col o un encisam.
2. (valencià) Persona curta d'enteniment.

Sinònims

• (tronc) caluix
• (persona) tronxo de col

Miscel·lània

• Síl·labes: tron·xo (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB, DECat
• Diccionari històric del valencià col·loquial: Segles XVII, XVIII i XIX, Joaquim Martí Mestre, p. 533-534.