toga

Català

toga romana

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈtɔ.ɣə/, occidental /ˈto.ɣa/
• Etimologia: Del llatí toga, segle XIX.

Nom

toga f. ‎(plural togues)

1. Vestimenta tradicional dels homes a l'antiga Roma, consistent en una roba llarga envoltant el cos.
2. Bata de color negre que porten els magistrats i catedràtics.

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Toga ^(de) f.
• Anglès: toga ^(en)
• Castellà: toga ^(es)
• Eslovac: toga ^(sk) f.
• Esperanto: togo ^(eo)
• Francès: toge ^(fr)
• Gallec: toga ^(gl) f.
• Grec: τόγα ^(el) f. ‎(toga)

• Hongarès: tóga ^(hu)
• Italià: toga ^(it)
• Llatí: toga ^(la) f.
• Maltès: toga ^(mt) f.
• Polonès: toga ^(pl) f.
• Portuguès: toga ^(pt) f.
• Rus: то́га ^(ru) f. ‎(toga)
• Txec: tóga ^(cs) f.

Miscel·lània

• Síl·labes: to·ga (2)
• Anagrames: gató, gatò, gota

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \ˈto.ɣa\

Americà: alt /ˈto.ɡa/, baix \ˈto.ɣa\

• Rimes: -oɡa
• Etimologia: Del llatí toga.

Nom

toga f. ‎(plural togas)

1. toga

Miscel·lània

• Síl·labes: to·ga (2)
• Anagrames: gato, gota

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre toga

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈtɔ.ɡa/
• Etimologia: De tegō ‎(«embolcallar»).

Nom

toga f. ‎(genitiu togae)

1. toga
2. guarniment

Declinació

1a declinació -a, -ae

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	toga	togae
Vocatiu	toga	togae
Acusatiu	togam	togās
Genitiu	togae	togārum
Datiu	togae	togīs
Ablatiu	togā	togīs

Descendents

• Castellà: toga
• Català: toga