superflu

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): /suˈpɛr.fɫu/
  • Etimologia: Del llatí superfluus, segle XIV.

Adjectiu[modifica]

superflu m. ‎(femení supèrflua, plural masculí superflus, plural femení supèrflues)

  1. Que és sobrer d'allò que és necessari o suficient, que és inútil, inoportú.

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: su·per·flu (3)

Vegeu també[modifica]